Economia
La pobresa menstrual econòmica és la dificultat que tenim algunes persones menstruants per assumir les despeses dels productes d’higiene menstrual (compreses, tampons, calcetes, copa menstrual…) sense haver de renunciar a altres productes bàsics. També fa referència a la manca de disponibilitat d’altres elements imprescindibles com ara l’aigua i el sabó, l’accés a lavabos salubres o productes per calmar el dolor.
Les situacions de pobresa menstrual són diferents a cada país i en funció de la situació de cada persona dins de cada país. Però si ens fixem en la Unió Europea, gairebé 1 de cada 5 dones té problemes per pagar els productes menstruals mensualment, unes dades que coincideixen amb les de l’ONG Period Spain: a l’Estat Espanyol la pobresa menstrual afecta a 1 de cada 5 dones en edat reproductiva.
Tot plegat, està relacionat amb el fet que les dones vivim amb major precarietat econòmica que els homes: dificultat d’accés al mercat laboral, feines més precàries i sous més baixos. És a dir, les dones guanyem menys diners i n’hem de gastar més en productes bàsics.
A més d’això, les dones som les que suportem el pes de les tasques reproductives i de cura: dediquem hores a la cura d’infants, gent gran, persones dependents, tasques de la llar… que, a més d’un impacte directe en l’ús del temps que disposem, té poc reconeixement social i econòmic.
Davant de tota aquesta situació, es fa incomprensible que els productes d’higiene menstrual estiguin gravats amb un IVA del 10%, i que les compreses i tampons no estiguin reconeguts com a productes de primera necessitat.
Quant val una compresa? I un tampó? Cada quant te’l canvies? Ho faries més sovint si no fos tan car? Quants anys es pot tenir la regla al llarg de la vida?
Un estudi recent d’IDIAP Jordi Gol sobre salut i inequitat menstrual destaca que el 19,2% de les enquestades ha tingut algun tipus de dificultat econòmica per a comprar productes menstruals en algun moment de la seva vida. A més, el 37,1% s'ha vist forçada a optar per productes menstruals més barats, per tenir dificultats econòmiques.”
És difícil saber quants diners gastem en productes per la regla, ja que hi ha pocs estudis i diferents maneres de fer el càlcul. Sigui com sigui, s’aproxima que una persona menstruant pot gastar entre 2.500 € i 8.000 € al llarg de la seva vida en tampons i compreses d’un sol ús. Aquesta situació porta les dones a fer servir productes no adequats per a la menstruació, com ara paper higiènic o bolquers, o a fer servir els productes durant més temps del recomanat per allargar-ne l’ús.
Però cada vegada són més conegudes les alternatives reutilitzables a la compresa i el tampó convencionals: la copa menstrual, les calces menstruals, les esponges naturals…. N’has sentit a parlar?
Són productes que requereixen una inversió inicial més alta que els productes convencionals, però a la llarga té un impacte positiu per les nostres butxaques. Es calcula que la despesa es podria reduir més d’una desena part.
Aquest tipus de productes reutilitzables resulten més econòmics i, a més, poden tenir altres avantatges: la comoditat, la salut o el menor impacte per al medi ambient… Sovint, les persones menstruants, combinem productes reutilitzables (la copa, compreses de tela o roba menstrual) amb productes d’ús periòdic (tampons o compreses) segons les circumstàncies en què ens trobem, disponibilitat de lavabos, estat de salut…
Salut
Vivim en una societat androcèntrica. És a dir, que l’home és el centre i la mesura de totes les coses. Aquesta situació és errònia i injusta, ja que té conseqüències nefastes en molts àmbits de la vida de les dones, o les persones trans*, entre elles la salut.
La salut androcèntrica fa, entre altres coses, que les dones i persones trans, no ens reconeguem en els processos biològics “estàndards”, el dels homes, i no sapiguem què passa amb els nostres cossos i la menstruació: és normal sentir dolor? I tenir picors? Em puc quedar embarassada quan tinc la regla?
Però encara pitjor, aquest biaix de gènere també hi és en la ciència: els estudis, el coneixement i les dades sobre salut i malaltia en les dones es fan a través del marc mental dels homes. Això provoca desigualtats en el diagnòstic, tractament i atenció sanitària que rebem les dones. Per exemple, el temps mitjà per la diagnosi d’una endometriosi, malaltia que pateixen només les dones, és d’entre 6 i 8 anys ja sigui perquè no es dona rellevància al nostre dolor o bé perquè es considera “normal”.
La falta d’una salut i un sistema sanitari públic que tingui en compte totes aquestes qüestions comporta, a part de retard en alguns diagnòstics, infradetecció en alguns tipus de malalties i un excés de diagnòstic en d’altres, com ara trastorns mentals com l’ansietat o la depressió.
Són moltes les reivindicacions per una salut sexual i reproductiva amb perspectiva de gènere: trencar el tabú, dedicar esforços als estudis sobre menstruació i cicle menstrual, bona educació sobre menstruació i salut sexual i reproductiva, despatologització dels processos fisiològics de les dones, com ara la regla, l’embaràs la menopausa... Volem fugir de l’estereotip i el tabú, que fan que les dones sentin vergonya i por del seu propi cos, i les allunya de l’autoconeixement d’elles mateixes, i dels seus cicles menstruals.
Sabeu què porten els tampons i les compreses? Coneixeu els materials i productes químics dels quals estan compostos? Us sona el cotó, el polièster, el polietilè, la viscosa, el plàstic, els pesticides o els blanquejants? Doncs tots ells són components que formen part de les compreses i els tampons, productes que entren en contacte directe amb l’aparell reproductor de les persones.
A la Unió Europea NO és obligatori publicar tots els productes químics que porten productes com les compreses i els tampons convencionals, així com informar de possibles impactes, efectes secundaris i conseqüències pel cos. La recerca que s’ha fet fins ara sobre l’impacte que té l’ús de tampons i compreses en les dones, és encara escassa i desconeixem la prevalença dels efectes que poden tenir determinades substàncies tòxiques que componen aquests productes en la salut de les persones.
Moltes dones pateixen problemes de salut durant la menstruació com ara fongs, candidiasi vaginal, picors, dolor, que poden ser causats per l’ús de compreses i tampons comercials, fabricats amb aquests materials. A més, aquests productes menstruals no permeten la transpiració, fent que es mantingui la calor i la humitat afavorint un hàbitat que permet que creixin fongs, bacteris, al·lèrgies i altres irritacions.
Com pot ser que ningú vetlli per la composició i conseqüències en la salut d’aquest tipus de productes? On queda la salut de les persones menstruants?
Sostenibilitat
Les calces menstruals, les copes o les compreses de tela són productes que encaixen amb les 6R. Les tres erres que ja coneixíem: reduir, reciclar i reutilitzar. Però amb el temps s’ha vist que amb això no n’hi ha prou i també es parla de la necessitat de reestructurar, repensar, redistribuir. Accions necessàries per reduir el canvi climàtic.
L’impacte ambiental més visible dels productes convencionals és la contaminació generada a través dels seus residus, però no podem perdre de vista l’impacte negatiu que té la seva producció i distribució sobre el medi ambient.
Els components d’alguns d’aquests residus triguen anys a degradar-se; s’estima que, en funció del producte, pot tardar entre 300 i 800 anys a descompondre’s en petits trossos de microplàstics i que alguns d’ells mai desapareixeran del planeta!
Repensar el tipus de producte d’higiene menstrual que fem servir segons la seva elaboració, producció, distribució i residus que genera, és saludable pels nostres cossos, però també pel medi ambient i aquesta campanya ens convida a fer-ho!
De la pobresa menstrual a l’empoderament, de forma individual i col·lectiva, però sobretot des de la consciència. Un projecte local, per al canvi global!
Has pensat mai quants kg de residus no reciclables genera una persona menstruant al llarg de la seva vida fèrtil com a resultat del consum únic de compreses i tampons convencionals?
S’estima que una persona menstruant pot consumir fins a 14.000 productes al llarg de la seva vida, és a dir uns 180 kg de residus no reciclables. De fet, s’estima que una compresa pot tardar entre 250 i 500 anys a descompondre’s.
En global, a Catalunya, el conjunt de les persones menstruants generen 9 tones de CO₂ a l’any, associades al consum de productes d’higiene menstrual d’un sol ús. És a dir, el que necessita un cotxe per fer 2 voltes senceres a la terra!
És evident, doncs, que l’ús de productes convencionals tenen un impacte negatiu, tant en els cossos com en el planeta que habitem. Però aquesta situació crítica, és reversible!
Ecològicament s’estima que l’ús generalitzat de la copa menstrual podria reduir fins a un 99% els residus. És innegable l’impacte positiu que tenen en la pròpia economia, la salut i el medi ambient productes com la copa menstrual, les calces menstruals o les esponges naturals. Sabent aquesta dada, per què creieu que no es comercialitzen els productes menstruals d'ús periòdic?
Però, ep! Tan feminista és prendre consciència i empoderar-se per fer el canvi com respectar les persones que no estan en situació de fer-ho. Hi ha persones que menstruen que no disposen de les condicions per fer ús de productes com la copa menstrual: problemes de salut, discapacitats, manca d’accés a llocs salubres on canviar-se… si elles no poden fer el canvi, tu pots fer-ho en el seu lloc!
Educació
Educació menstrual per poder apropar-nos i conèixer el propi cos des de la curiositat, la descoberta i el plaer i no des de les inseguretats, el silenci, l’estigma i la por!
Tothom, tingui la menstruació o no, té idees i creences al voltant de la regla i això té efecte i impacte en qui la viu. Creences que poden anar des de creure que les capacitats i competències de les persones quan tenen la regla són menors o que el sexe amb la regla és una cosa bruta.
Educació menstrual per parlar del cos, dels canvis, dels desitjos, dels límits, de la sexualitat o de la regla.
Cal educar també als homes perquè comparteixen vida amb persones menstruants i tenen responsabilitats a l’hora de fer caure perjudicis i desigualtats relacionades amb el cicle menstrual.
És important deixar de tractar la menstruació i la sexualitat com un tema privat i tabú, cal portar-lo a l’esfera pública, al dia a dia, als centres educatius, a les famílies, als llocs de treball, en l’oci, a la vida! La menarquia i la menstruació són una realitat vivencial per més del 50% de la població i per tota la societat és una realitat que ens envolta i acompanya al llarg de la vida.
Trencar amb creences, estigmes, mitges veritats, o encara millor, alliberar-nos de la indústria milionària dels productes menstruals que diu com hem de viure la menstruació i què necessitem.
I vosaltres, on busqueu informació sobre sexualitat? Quin rigor té aquesta informació. És respectuosa o està plegada d’estereotips, mites i creences al voltant de la sexualitat? Qui us ha parlat sobre la menstruació? Com us agradaria que fos l’educació sexual?
Nosaltres us proposem un brindis per parlar públicament i lliurement del que vivim, del que pensem, del que ens preocupa, dels productes menstruals! Un brindis col·lectiu perquè els brindis són compartits, com també ho ha de ser poder parlar del cos i la sexualitat, de la menstruació i el seu cicle, de menarquia i de menopausa!
Brindem!
Brindem per parlar públicament de la pobresa menstrual i les seves múltiples cares, brindem per l’equitat menstrual i l’empoderament!
I tu, quins productes menstruals coneixes? Com els has conegut?
Existeixen molts productes pel maneig de la regla i la comoditat, la practicitat i l’accés dels productes d'higiene menstrual són elements importants a l’hora d’escollir quins fer servir. Com decideixes quin o quins productes utilitzar?
Els productes més usats per a la regla són les compreses i els tampons convencionals, els dels supermercats, però n’hi ha molts més per descobrir!
L’ús de productes com les calces menstruals, les copes, les compreses de tela o les esponges naturals són alguns exemples de productes alternatius a les compreses i tampons convencionals que ofereixen més estalvi, més salut i més sostenibilitat.
Hi ha diversos elements a tenir en compte quan triem quins productes fem servir. Per exemple, que les calcetes menstruals es puguin posar a la rentadora, que una copa menstrual es pugui fer servir durant 12 hores, que les compreses de teles durin anys són elements que moltes de nosaltres ja tenim en compte!
Com també és important considerar l’impacte nociu que poden tenir pel nostre cos, la nostra salut i el medi ambient l’ús freqüent i generalitzat de les compreses i tampons tradicionals. I per descomptat, l’impacte econòmic que té en la nostra butxaca!
Cada persona ha de considerar quins productes li resulten més còmodes i s’ajusten més a la seva realitat, circumstàncies i vivències. I per fer-ho, cal tenir accés a la informació i als propis productes.
