Economia
La pobresa menstrual econòmica és la dificultat que tenim algunes persones menstruants per assumir les despeses dels productes d’higiene menstrual (compreses, tampons, calcetes, copa menstrual…) sense haver de renunciar a altres productes bàsics. També fa referència a la manca de disponibilitat d’altres elements imprescindibles com ara l’aigua i el sabó, l’accés a lavabos salubres o productes per calmar el dolor.
Les situacions de pobresa menstrual són diferents a cada país i en funció de la situació de cada persona dins de cada país. Però si ens fixem en la Unió Europea, gairebé 1 de cada 5 dones té problemes per pagar els productes menstruals mensualment, unes dades que coincideixen amb les de l’ONG Period Spain: a l’Estat Espanyol la pobresa menstrual afecta a 1 de cada 5 dones en edat reproductiva.
Tot plegat, està relacionat amb el fet que les dones vivim amb major precarietat econòmica que els homes: dificultat d’accés al mercat laboral, feines més precàries i sous més baixos. És a dir, les dones guanyem menys diners i n’hem de gastar més en productes bàsics.
A més d’això, les dones som les que suportem el pes de les tasques reproductives i de cura: dediquem hores a la cura d’infants, gent gran, persones dependents, tasques de la llar… que, a més d’un impacte directe en l’ús del temps que disposem, té poc reconeixement social i econòmic.
Davant de tota aquesta situació, es fa incomprensible que els productes d’higiene menstrual estiguin gravats amb un IVA del 10%, i que les compreses i tampons no estiguin reconeguts com a productes de primera necessitat.